dilluns, 14 de febrer de 2011

Article de Carmelo Suárez sobre el judici-farsa

Aquest 14 de febrer es jutja a Barcelona al nostre camarada Juanjo Serrano, i als militants de la Joventut, Albert Camarasa i Xavi Auré. Una àmplia campanya de solidaritat amb aquests camarades s'ha desenvolupat en les últimes setmanes al nostre país, i també a nivell internacional, sota les consignes de “judici farsa” i “prou persecució als comunistes”. Des de Filipines fins a Kazakhstan, des de Mèxic a Grècia, són innombrables les expressions del internacionalisme proletari.

Com ja és sabut, el procés es sustenta en un muntatge policial per part dels Mossos d´Esquadra. Un pur invent de ficció, que manca de tota base real

El que ocorri finalment en aquest judici-farsa serà expressió del grau de deterioració del capitalisme espanyol, i per tant de tota la seva superestructura, de manera directa l'aparell policial i l'aparell judicial.

Una sentència en línia amb el que sol·licita la fiscalia vindria a posar de manifest que els límits per a l'exercici de la violència de l'estat han pujat diversos enters. Aquest supòsit vindria a validar la total discrecionalitat dels cossos de policia per inventar proves, i acusar a la militància política que no es sotmeti a la línia marcada pels poders de l'estat. I això no ja per a una situació localitzada concreta, sinó ja per a qualsevol lloc d'aquest país.

Necessita el capitalisme espanyol donar aquest salt qualitatiu?

Si ho fan serà expressió de la profunditat de la crisi de legitimació social que viu el sistema de dominació, de la seva necessitat d'augmentar l'exercici de la violència per tractar de mantenir el control social, pel qual ja no és suficient l'hegemonia que li atorga la seva posició privilegiada en l'estructura del poder i de la propietat els mitjans de producció.

Una vegada més sembla que, en aquestes situacions, la burgesia mai acaba d'aprendre alguna cosa que ja és de manual. Un augment de la repressió, automàtica i inevitablement, provoca un augment de la resposta -social i política- confrontada al sistema.

En l'escenari de la crisi capitalista espanyola els governs de l'oligarquia han tractat d'apagar tot conflicte social de resposta a les seves polítiques antisocials, han enganyat una vegada i una altra, prometent una recuperació que mai arriba, i finalment han forçat el pacte social que els pugui garantir la desmobilització de la classe obrera per un temps.

Quanta violència necessiten desenvolupar avui les classes dominants espanyoles? El resultat d'aquest judici serà un indicador del grau d'agudització de les contradiccions, i del marge que en poder li queda per maniobrar en aquesta situació.

Una vegada més, perquè mai quedi per dir, exigim la llibertat sense càrrecs!

Carmelo Suárez. Secretari General del PCPE