Va agregar que al principi el bombardeig, que va durar aproximadament 10 minuts, s'estava donant molt a prop ''de l'edifici on està allotjada la premsa internacional (...) les finestres de l'hotel es van estremir amb el bombardeig, la qual cosa indica la proximitat dels mateixos", va destacar.
Rodríguez va indicar que prop de l'hotel es troba una zona residencial que conté una mesquita i un important hospital de Trípoli. "L'orientació del so dels bombardejos i trets és cap a la zona residencial i de l'hospital de Trípoli", va afirmar el periodista.
D'igual manera va recordar que minuts "abans d'aquests bombardejos hi havia calma a Trípoli i les persones es manifestaven als carrers". Una gran quantitat de partidaris del líder libi s'havia congregat en les proximitat de la residència de Muammar Gaddafi, "no sabem què va passar amb el gran nombre de persones que estaven enfront de la residència de Gaddafi, continuu sentint els bombardejos" va expressar el periodista de teleSUR.
Primer balanç morts per atacs occidentals
Com a mínim unes 48 persones van morir el dissabte com a conseqüència dels bombardejos aeris i els míssils llançats per la coalició occidental, encapçalada per Estats Units, França i el Regne Unit, contra diverses ciutats de Líbia, va informar una font oficial del Govern libi a la premsa internacional. Unes "48 persones van morir, d'elles 26 a Trípoli", va indicar la font, que va demanar l'anonimat i va subratllar que "el balanç era provisional".
Estats Units i Gran Bretanya van anunciar que havien disparat el dissabte més de 110 míssils de creuer Tomahawk, des dels seus navius i submarins, contra objectius en la costa libia, entre ells sistemes de defensa antiaèria i enclavaments de comunicació estratègics.
El periodista de teleSUR, Jordán Rodríguez va assenyalar que “fins ara s'han confirmat bombardejos a les ciutats de Zuara (oest), Trípoli, Misrata (nord-oest) i Benghazi (nord-est)”.
Gadafi anuncia en un nou discurs que ha armat al poble
Dotze minuts ha durat el segon discurs radiat de Gadafi des de l'inici de la missió aliada. "El poble libi va a prendre les armes, les bombes, els arsenals. Tot el poble libi pren les armes", ha anunciat el coronel.
Gadafi s'ha dirigit als libis després de la primera nit d'intensos bombardejos sobre les defenses antiaèries en Tripoli i prop de Misrata. Però no ha estat només un missatge dirigit al públic interior. El líder libi ha qualificat l'acció dels aliats com "una guerra del colonialisme".
"Nosaltres sabem que els pobles d'Àfrica, d'Àsia, d'Amèrica Llatina i fins i tot d'Europa estan amb nosaltres", ha afegit Gadafi, que ha cridat al fet que se secundin protestes en occident contra la intervenció aliada.
Presència de l'imperialisme espanyol en la invasió de Libia
Entre les 17.30 i les 18.30 de la tarda d'ahir van enlairar-se de la base de Torrrejón d'Ardoz (Madrid) quatre caçabombarders F-18 i un avió cisterna Boeing 707 amb rumb a la base de Decimomannu, al sud de la illa italiana de Sardenya. La seva destinació inicial era Trapani, a l'oest de Sicília, però el creixent overbooking a les bases del sud d'Itàlia per l'arribada d'avions va obligar a buscar un nou allotjament més llunyà al teatre d'operacions. I ni tan sols és segur que sigui el definitiu. El destacament inclou l'Esquadrilla de Suport al Desplegament Aeri. En els pròxims dies s'unirà un avió de vigilància marítima CN-235 de fabricació espanyola.
L'aportació espanyola a aquest dispositiu inclou igualment la fragata F-104 Méndez Núñez i el submarí S-74 Tramontana. Fonts militars van indicar que podrien estar llests per salpar aquesta mateixa nit, però probablement hagin d'esperar fins que l'OTAN doni l'ordre.
En total, l'aportació espanyola a la invasió a Líbia suma gairebé 500 militars, segons fonts de Defensa, dels quals uns 150 pertanyen a l'Exèrcit de l'Aire i la resta a l'Armada. A més, el govern espanyol ha confirmat que ha permès l'ús de les bases militars de Rota i Morón de la Frontera per les forces d'EEUU que ho necessitin.
