1. La crisi sistèmica del capitalisme ha exacerbat totes les contradiccions al món. En aquest marc se situen les mobilitzacions populars que estremeixen a un gran nombre de països en el Mitjà Orient i a Àfrica del Nord, així com les intervencions estrangeres en aquesta regió.
Exigim l'alt immediat de tota intervenció directa o indirecta de potències imperialistes diverses i les seves forces aliades als països de la regió.
Afirmem clarament que és només al poble al que li toca el dret de decidir el sistema i els dirigents de la seva elecció, sense ingerència alguna de l'exterior.
2. Els aixecaments populars a Tunísia i a Egipte en particular són el resultat d'innombrables lluites, en les quals centenars de milers de treballadors han participat des de fa molts anys. Recolzats tant pel moviment sindical com per les forces progressistes i comunistes del país, aquests aixecaments han tingut èxit a enderrocar a dictadors corruptes, que des de fa dècades eren aliats de les potències imperialistes i d'Israel.
Saludem la lluita valenta dels treballadors, dels joves i les dones de Tunísia i Egipte.
Els seus aixecaments han creat relacions de forces més favorables per al poble, oferint noves oportunitats per fer avançar la seva lluita antiimperialista, democràtica i social.
El combat està lluny d'acabar. Les forces progressistes, democràtiques i comunistes s'organitzen a Tunísia i Egipte amb la intenció de consolidar les conquestes democràtiques i socials pagades amb sang, davant la contra-revolució i les ingerències imperialistes.
Expressem la nostra solidaritat amb les masses populars, els comunistes i els progressistes de Tunísia i d'Egipte en la persecució del seu combat.
3. En vista de l'extensió dels aixecaments populars, com a Iemen, les diferents grans potències imperialistes temen que la situació a la regió escapi al seu control. No s'han trigat a intervenir directament, o per mitjà de forces sotmeses a elles. Washington així li ha donat llum verda al seu aliat saudita per a una repressió sagnant del moviment popular en Bahrein.
4. A Líbia, les diferents forces imperialistes han volgut avançar-se als desenvolupaments que puguin perjudicar els seus interessos. Invocant la pretesa amenaça de massacres genocides a Líbia, França, Gran Bretanya i els Estats Units van fer passar la Resolució 1973 en el Consell de Seguretat. Aquesta Resolució es burla de la Carta de les Nacions Unides, que recolza el respecte de la sobirania i de la integritat nacional i la recerca de solucions pacífiques als conflictes armats. Aquesta Resolució, per contra, permet a l'OTAN i als seus aliats impulsar una guerra de reconquesta de Líbia com a trampolí per reprendre el control del conjunt de la regió.
Exigim el cessament immediat d'aquesta agressió militar a Líbia. Recolzem tota iniciativa de reglamentació pacífica del conflicte sense la interferència de les potències estrangeres i responent a les aspiracions legítimes del poble libi.
5. Síria és víctima de maniobres de subversió i provocació planificades per l'imperialisme nord-americà, el seu aliat israelià i altres forces reaccionàries a la regió. Des de fa molts anys, Washington busca tombar el règim de Síria, al que ha classificat en la categoria del pretès “eix del mal”. Els Estats Units busquen només reemplaçar-ho per marionetes de Washington i els seus aliats. Ens oposem decididament a les ingerències i amenaces d'agressió de l'imperialisme i d'Israel contra Síria. Recolzem el front de totes les forces patriòtiques i democràtiques que treballen per la realització de les reivindicacions justificades de les masses.
6. Recolzem la lluita del poble libanès i la seva resistència nacional amb la intenció d'alliberar els territoris encara ocupats per Israel, i a instaurar un règim no confessional i democràtic en el qual tots els libanesos puguin viure amb tota la igualtat.
7. La política hipòcrita es manifesta en el tractament reservat per Washington i els seus aliats cap a l'Estat d'Israel. D'aquesta manera, han rebutjat condemnar i sancionar a Tel Aviv per la seva agressió contra Gaza al gener de 2009. Han permès a Israel massacrar a 1,500 palestins, a ferir greument a milers d'uns altres, o a destruir conscientment els seus hospitals.
Exigim que l'Estat d'Israel sigui obligat, sota pena de sancions severes, a aplicar les diferents resolucions de les Nacions Unides que li concerneixen. Començant per les resolucions que reconeixen el dret al retorn i la indemnització de refugiats palestins i la creació d'un Estat palestí amb Jerusalem com a capital. Al mateix temps, saludem l'acord inter-palestí signat recentment en el Cairo, i del que esperem sigui l'inici d'un procés de reforçament de la lluita del poble palestí.
Mentrestant, les potències imperialistes, els Estats Units i la Unió Europea sobretot, han de suspendre tots els acords preferencials que han conclòs amb l'Estat d'Israel.
8. El suport hipòcrita de Washington i els seus aliats a la “democratització” a la regió serveix per cobrir els seus objectius reals, al servei dels seus propis interessos i freqüentment contraris: reafirmar el seu control sobre els recursos energètics del conjunt de la regió; garantir la protecció de la seva punta de llança en el Mig Orient: Israel; consolidar el seu domini sobre aquesta zona d'importància geoestratègica primordial; assegurar les seves vies d'accés cap a Àfrica, l'Oceà Índic, el Golf i el conjunt del Mig Orient.
9. Les intervencions imperialistes no aporten mai ni la pau ni la democràcia. Fomenten la violència, la progressió de l'integrisme, del tribalisme, la divisió del país. No salven vides humanes sinó que, per contra, les sacrifiquen més cada dia. l'Iraq i Afganistan mostren clarament al que la subversió “made in USA” desemboca.
10. L'OTAN, que no para d'engrandir el seu camp d'agressió i de domini imperialista, ha de ser dissolta. Cada país membre de l'OTAN ha de sortir d'aquesta organització.
LLISTA DE SIGNANTS
1. Afghanistan, United Party of Afghanistan
2. Albania, Communist Party of Albania
3. Azerbaidjan, Communist Party of Azerbaidjan
4. Belgium, Workers' Party of Belgium
5. Brazil, Partido Comunista do Brasil (PcdoB)
6. Brazil, Partido Pátria Livre
7. Bulgaria, Party of Bulgarian Communists
8. Congo, Democratic Republic of Congo, Congolese Communist Party
9. Cuba, Partido Comunista de Cuba
10. Denmark, Communist Party in Denmark
11. Egypt, Communist Party of Egypt
12. El Salvador, Partido Comunista de El Salvador
13. France, PRCF - Pôle de Renaissance communiste en France
14. France, URCF - Union des Révolutionnaires-Communistes de France
15. Germany, German Communist Party (DKP)
16. Guyana, People Progressive Party
17. Hungary, Hungarian Communist Workers' Party
18. Ireland, Workers' Party of Ireland
19. Italy, Rete dei Comunisti
20. Laos, Peoples' Revolutionary Party
21. Latvia, Socialist Party of Latvia
22. Lebanon, Lebanese Communist Party
23. Lithuania, Socialist Party of Lithuania
24. Lithuania, Socialist People's Front
25. Luxembourg, Communist Party of Luxembourg (KPL)
26. Malta, Communist Party of Malta
27. Martinique, Parti Communiste Martiniquais
28. Mexico, Partido Comunista de México
29. Mexico, Partido Popular Socialista de México
30. Netherlands, New Communist Party Netherlands (NCPN)
31. Pakistan, Communist Party of Pakistan
32. Palestine, Palestinian Communist Party
33. Palestine, Popular Front for the Liberation of Palestine (PFLP)
34. Peru, Partido Comunista Peruano
35. Poland, Communist Party of Poland
36. Puerto Rico, Partido Comunista de Puerto Rico
37. Russia, Communist Party of the Russian Federation
38. Russia, Russian Communist Workers' Party - Revolutionary Party of Communists
39. Russia, Communist Party of the Soviet Union (CPSU)
40. Slovakia, Communist Party of Slovakia
41. South Africa, South African Communist Party
42. Spain, Partido Comunista de los Pueblos de España
43. Sweden, Communist Party (KP)
44. Syria, Syrian Communist Party
45. Tunisia, Parti du Travail patriotique et démocratique de Tunisie
46. Ukraine, Union of Communists
47. USA, Freedom Road Socialist Organization
48. Venezuela, Partido Comunista de Venezuela
49. Vietnam, Communist Party of Vietnam
