dijous, 2 de juny de 2011

Resolució en el 20º Seminari Comunista Internacional

Resolució sobre els aixecaments populars i les intervencions imperialistes al món àrab

1. La crisi sistèmica del capitalisme ha exacerbat totes les contradiccions al món. En aquest marc se situen les mobilitzacions populars que estremeixen a un gran nombre de països en el Mitjà Orient i a Àfrica del Nord, així com les intervencions estrangeres en aquesta regió.

Exigim l'alt immediat de tota intervenció directa o indirecta de potències imperialistes diverses i les seves forces aliades als països de la regió.

Afirmem clarament que és només al poble al que li toca el dret de decidir el sistema i els dirigents de la seva elecció, sense ingerència alguna de l'exterior.


2. Els aixecaments populars a Tunísia i a Egipte en particular són el resultat d'innombrables lluites, en les quals centenars de milers de treballadors han participat des de fa molts anys. Recolzats tant pel moviment sindical com per les forces progressistes i comunistes del país, aquests aixecaments han tingut èxit a enderrocar a dictadors corruptes, que des de fa dècades eren aliats de les potències imperialistes i d'Israel.

Saludem la lluita valenta dels treballadors, dels joves i les dones de Tunísia i Egipte.

Els seus aixecaments han creat relacions de forces més favorables per al poble, oferint noves oportunitats per fer avançar la seva lluita antiimperialista, democràtica i social.

El combat està lluny d'acabar. Les forces progressistes, democràtiques i comunistes s'organitzen a Tunísia i Egipte amb la intenció de consolidar les conquestes democràtiques i socials  pagades amb sang, davant la contra-revolució i les ingerències imperialistes.

Expressem la nostra solidaritat amb les masses populars, els comunistes i els progressistes de Tunísia i d'Egipte en la persecució del seu combat.


3. En vista de l'extensió dels aixecaments populars, com a Iemen, les diferents grans potències imperialistes temen que la situació a la regió escapi al seu control. No s'han trigat a intervenir directament, o per mitjà de forces sotmeses a elles. Washington així li ha donat llum verda al seu aliat saudita per a una repressió sagnant del moviment popular en Bahrein.


4. A Líbia, les diferents forces imperialistes han volgut avançar-se als desenvolupaments que puguin perjudicar els seus interessos. Invocant la pretesa amenaça de massacres genocides a Líbia, França, Gran Bretanya i els Estats Units van fer passar la Resolució 1973 en el Consell de Seguretat. Aquesta Resolució es burla de la Carta de les Nacions Unides, que recolza el respecte de la sobirania i de la integritat nacional i la recerca de solucions pacífiques als conflictes armats. Aquesta Resolució, per contra, permet a l'OTAN i als seus aliats impulsar una guerra de reconquesta de Líbia com a trampolí per reprendre el control del conjunt de la regió.

Exigim el cessament immediat d'aquesta agressió militar a Líbia. Recolzem tota iniciativa de reglamentació pacífica del conflicte sense la interferència de les potències estrangeres i responent a les aspiracions legítimes del poble libi.


5. Síria és víctima de maniobres de subversió i provocació planificades per l'imperialisme nord-americà, el seu aliat israelià i altres forces reaccionàries a la regió. Des de fa molts anys, Washington busca tombar el règim de Síria, al que ha classificat en la categoria del pretès “eix del mal”. Els Estats Units busquen només reemplaçar-ho per marionetes de Washington i els seus aliats. Ens oposem decididament a les ingerències i amenaces d'agressió de l'imperialisme i d'Israel contra Síria. Recolzem el front de totes les forces patriòtiques i democràtiques que treballen per la realització de les reivindicacions justificades de les masses.


6. Recolzem la lluita del poble libanès i la seva resistència nacional amb la intenció d'alliberar els territoris encara ocupats per Israel, i a instaurar un règim no confessional i democràtic en el qual tots els libanesos puguin viure amb tota la igualtat.


7. La política hipòcrita es manifesta en el tractament reservat per Washington i els seus aliats cap a l'Estat d'Israel. D'aquesta manera, han rebutjat condemnar i sancionar a Tel Aviv per la seva agressió contra Gaza al gener de 2009. Han permès a Israel massacrar a 1,500 palestins, a ferir greument a milers d'uns altres, o a destruir conscientment els seus hospitals.

Exigim que l'Estat d'Israel sigui obligat, sota pena de sancions severes, a aplicar les diferents resolucions de les Nacions Unides que li concerneixen. Començant per les resolucions que reconeixen el dret al retorn i la indemnització de refugiats palestins i la creació d'un Estat palestí amb Jerusalem com a capital. Al mateix temps, saludem l'acord inter-palestí signat recentment en el Cairo, i del que esperem sigui l'inici d'un procés de reforçament de la lluita del poble palestí.

Mentrestant, les potències imperialistes, els Estats Units i la Unió Europea sobretot, han de suspendre tots els acords preferencials que han conclòs amb l'Estat d'Israel.


8. El suport hipòcrita de Washington i els seus aliats a la “democratització” a la regió serveix per cobrir els seus objectius reals, al servei dels seus propis interessos i freqüentment contraris: reafirmar el seu control sobre els recursos energètics del conjunt de la regió; garantir la protecció de la seva punta de llança en el Mig Orient: Israel; consolidar el seu domini sobre aquesta zona d'importància geoestratègica primordial; assegurar les seves vies d'accés cap a Àfrica, l'Oceà Índic, el Golf i el conjunt del Mig Orient.


9. Les intervencions imperialistes no aporten mai ni la pau ni la democràcia. Fomenten la violència, la progressió de l'integrisme, del tribalisme, la divisió del país. No salven vides humanes sinó que, per contra, les sacrifiquen més cada dia. l'Iraq i Afganistan mostren clarament al que la subversió “made in USA” desemboca.


10. L'OTAN, que no para d'engrandir el seu camp d'agressió i de domini imperialista, ha de ser dissolta. Cada país membre de l'OTAN ha de sortir d'aquesta organització.


LLISTA DE SIGNANTS 

1. Afghanistan, United Party of Afghanistan

2. Albania, Communist Party of Albania

3. Azerbaidjan, Communist Party of Azerbaidjan

4. Belgium, Workers' Party of Belgium

5. Brazil, Partido Comunista do Brasil (PcdoB)

6. Brazil, Partido Pátria Livre

7. Bulgaria, Party of Bulgarian Communists

8. Congo, Democratic Republic of Congo, Congolese Communist Party

9. Cuba, Partido Comunista de Cuba

10. Denmark, Communist Party in Denmark

11. Egypt, Communist Party of Egypt

12. El Salvador, Partido Comunista de El Salvador

13. France, PRCF - Pôle de Renaissance communiste en France

14. France, URCF - Union des Révolutionnaires-Communistes de France

15. Germany, German Communist Party (DKP)

16. Guyana, People Progressive Party

17. Hungary, Hungarian Communist Workers' Party

18. Ireland, Workers' Party of Ireland

19. Italy, Rete dei Comunisti

20. Laos, Peoples' Revolutionary Party

21. Latvia, Socialist Party of Latvia

22. Lebanon, Lebanese Communist Party

23. Lithuania, Socialist Party of Lithuania

24. Lithuania, Socialist People's Front

25. Luxembourg, Communist Party of Luxembourg (KPL)

26. Malta, Communist Party of Malta

27. Martinique, Parti Communiste Martiniquais

28. Mexico, Partido Comunista de México

29. Mexico, Partido Popular Socialista de México

30. Netherlands, New Communist Party Netherlands (NCPN)

31. Pakistan, Communist Party of Pakistan

32. Palestine, Palestinian Communist Party

33. Palestine, Popular Front for the Liberation of Palestine (PFLP)

34. Peru, Partido Comunista Peruano

35. Poland, Communist Party of Poland

36. Puerto Rico, Partido Comunista de Puerto Rico

37. Russia, Communist Party of the Russian Federation

38. Russia, Russian Communist Workers' Party - Revolutionary Party of Communists

39. Russia, Communist Party of the Soviet Union (CPSU)

40. Slovakia, Communist Party of Slovakia

41. South Africa, South African Communist Party

42. Spain, Partido Comunista de los Pueblos de España

43. Sweden, Communist Party (KP)

44. Syria, Syrian Communist Party

45. Tunisia, Parti du Travail patriotique et démocratique de Tunisie

46. Ukraine, Union of Communists

47. USA, Freedom Road Socialist Organization

48. Venezuela, Partido Comunista de Venezuela

49. Vietnam, Communist Party of Vietnam