dimarts, 9 d’agost de 2011

La sortida davant la crisi del capitalisme senil es diu Socialisme!

Resolució de la cèl·lula del PCPC al Vallès Occidental i del col·lectiu Makarenko de CJC/JCPC

Aquest comunicat pretén analitzar la realitat social dels últims mesos a les terres del Vallès en general amb l’objectiu de contribuir a avançar cap al màxim nivell d’unitat de les capes populars que aixequen les seves veus de forma clara i contundent contra les mesures polítiques que s’estan aplicant des d’aquest instrument que governa les nostres vides i que es diu estat espanyol.

Un estat governat per un partit polític que en els seus orígens fundacionals pretenia conduir-nos cap a una forma més democràtica d’organització social i econòmica que la que proposa i aplica qui defensa el capitalisme. Un partit polític que continua utilitzant el seu nom original quan és evident que les polítiques que defensa, aprova i aplica beneficien a determinades classes afavorides econòmicament i perjudiquen la classe treballadora i altres classes populars que han anat veient com eren “retallades” les seves condicions de vida en els últims anys.

Al Vallès, la classe treballadora ja fa anys que conviu amb la reconversió del teixit econòmic, la qual ha passat per destruir el sector textil, el del metall i altres de menor importància productiva a la comarca, i substituir-los pels sectors dels serveis privats, les comunicacions, l’especulatiu i el financer.

La “política de l’ERO” (Expedient de Regulació d’Ocupació) és prou coneguda a l’entorn sindical des de fa temps, i cada cop més nombre de treballadors i treballadores se n’adonen del xantatge al que són sotmeses les plantilles a les empreses; de com les estructures sindicals majoritàries resulten ser un instrument per aplicar als centres de treball les mesures que són imposades per estructures econòmiques supraestatals que no han estat escollides per la població (UE, FMI, Banc Mundial, G-6); i de com les institucions polítiques, ja siguin estatals, autonòmiques o locals, serveixen per gestionar aquestes mesures sense que cap posició política de cap signe les qüestioni abans de ser aplicades.

El sistema capitalista s’ha implantat amb èxit a les societats actuals i no deixarà de desenvolupar estratègies per seguir perpetuant-se, encara que això vulgui dir silenciar de la forma que sigui les veus que s’hi oposen. D’aquesta manera mostra ara també als estats que el van fundar i que n’han tingut el lideratge, que és una dictadura. La dictadura de les classes que, internacionalment, dominen i controlen l’economia com si es tractés d’un joc del “monopoli”, en definitiva, d’un joc de rol, com si les vides de milions de persones no tinguessin valor. La dictadura del capital.

Des de la Vaga General del 29S de 2010, els moviments socials al Vallès han augmentat de forma exponencial en nombre de persones i capacitat d’organització i lluita. Segueixen i augmenten les lluites sindicals a les empreses contra els dictats de la directiva Bolkestein per deslocalitzar la indústria de la comarca; les lluites veïnals que fa anys intenten fer veure la població que la destrucció dels serveis públics en general (salut, educació, transport, etc) és molt accelerada, imparable i que porta al camí de la privatització; les lluites per defensar el territori que és presa de l’especulació immobiliària i financera; les lluites pel dret a una vivenda digna, que s’ha manifestat en diversos moviments, com l’okupa o les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca; les lluites de les persones que es troben a l’atur des de fa anys i de forma irremeiable; les lluites per mostrar la solidaritat amb d’altres pobles del món a defensar el seu dret a l’autodeterminació, a decidir el seu futur, com el moviment de solidaritat amb Cuba o amb el Poble Sahrauí; les lluites per defensar els drets de les persones immigrades que venen a buscar millors condicions de vida…
 
I a partir del 15M de 2011 també assistim al fenòmen de la indignació al Vallès. L’eufòria inicial que provocà el fet de trobar-se persones desconegudes i ser capaces de construir solidàriament estructures de convivència, debat, organització i acció, va fer que moltes persones que també participen d’altres lluites, contribuissin a la coordinació d’aquestes lluites amb el moviment 15M.

La participació de treballadores i treballadors i altres sectors populars impregnen el moviment assembleari de reivindicacions i formes organitzatives que possibiliten afrontar el repte que es planteja durant aquest mes d’agost davant l’aplicació de les polítiques europees de retalls econòmics, en un moment en què resulta evident que quan les coses van “maldades” en el joc del “monopoli”, paguen les classes populars perquè les classes que tenen el poder puguin seguir gaudint dels seus privilegis.

I això no ho podem permetre. Cal demostrar que podem organitzar-nos per defensar els nostres drets i cobrir les nostres necessitats, al mateix temps que ens unim i busquem les millors maneres de trencar amb aquestes polítiques de xantatges i mentides que només ens porten a la destrucció de tot allò aconseguit amb la lluita i la vida de tantes persones que ens han precedit en l’intent de construir un món més just, solidari i democràtic.
L’articulació d’un moviment popular assembleari, en aquests moments, ha de permetre unir i extendre lluites que confrontin les polítiques del capital i que condueixin a la construcció d’un sistema que afavoreixi les polítiques socials d’una forma real.

El PCPC i els CJC/JCPC al Vallès, animem a tota la població a incorporar-se a les concentracions i assemblees que s’estan realitzant en diversos CAP’s de la comarca (Sabadell Can’Oriac, Castellar, Badia…) per evitar el seu tancament a l’agost, el tancament definitiu dels serveis d’urgències als CAP’s i recolzar la lluita contra les retallades plantejades a la plantilla de la mutua i l’Hospital de Terrassa.

Volem felicitar la decisió de la plantilla de la mutua de Terrassa que, majoritàriament i en assemblea, es van pronunciar en contra de l’acord pactat pel Comitè d’empresa i la Direcció d’aquesta.

Que l’alternativa davant la precarització i destrucció de llocs de treball que plantegen els ERO’s sigui acceptar el “retall” de les condicions econòmiques de tota la plantilla no té un altre nom que xantatge. Segons informa l’agència EFE, ara la Inspecció de Treball de la Generalitat serà “l’encarregada de determinar l'afectació final de l'ERO temporal als centres sanitaris de la mútua”, i això vol dir que aquesta institució pública es limitarà, una vegada més, a imposar l’aplicació de les “retallades” per damunt de la voluntat de la plantilla. Una altra mostra que aquest sistema no pot mantenir-se democràticament.

És compartit per analistes econòmics de prestigi internacional i de diferent signe polític que la sortida global a aquesta crisi estructural del capitalisme en la seva fase senil encara no té recepta.

Des de la classe treballadora i les classes populars del món seguim treballant en el camí del socialisme perquè és el que ens afavoreix a la majoria i ens planteja una opció més justa i democràtica que l’actual. Faltarà veure com el construïm en la nostra realitat concreta.

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) - Cèl·lula del Vallès Occidental
CJC/Joves Comunistes del Poble Català (CJC/JCPC) - Col·lectiu Makarenko


Dimecres, 3 d’agost de 2011