Davant la cadena de successos que esdevenen en la República Àrab Líbia amb l'avanç de les forces "cipayes" de l'OTAN fins a la mateixa Trípoli i els permanents crims de guerra i matances indiscriminades contra la població civil , el Partit Comunista del Poble de Catalunya denuncia:
1. El caràcter imperialista de la intervenció a Líbia.Els suposats rebels, els bombardejos humanitaris de l'OTAN, la intervenció directa de grups d'elit dels exèrcits de l'OTAN vulnerant la seva resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU, la propaganda de guerra distribuïda pels mitjans de masses i el paper legitimador de la intervenció de diversos agents polítics i socials, formen part del mateix full de ruta de l'imperialisme destinada a substituir la República Àrab per un govern pro-occidental en l'OPEP i en el Mediterrani que subministri energia molt barata a les decadents economies imperialistes. En la seva infinita hipocresia, els governs imperialistes i els seus serfs àrabs, no han dubtat un instant a vulnerar les seves pròpies resolucions, facilitant ingents subministraments militars i fins a participar amb forces especials en la guerra.
2. Els crims de guerra de l'OTAN i les seves tropes mercenàries.
Al marge de la propaganda de guerra, i gràcies a mitjans independents dels grans monopolis de la informació, s'ha conegut d'innombrables bombardejos d'hospitals, escoles, infraestructures civils i zones residencials per part dels exèrcits de l'OTAN. Igualment s'ha tingut constància de les tortures, execucions sumaries i crims racials i sexuals per part de les tropes mercenàries de l'OTAN, amb l'única fi de trencar la resistència i voluntat de lluita del poble libi.
3. El caràcter imperialista de les institucions internacionals i les seves lleis.
L'ONU i el seu Consell de Seguretat, el Tribunal Penal internacional i el cos legal sobre el qual se sustenta, només serveixen als interessos de l'imperialisme, justifiquen les seves guerres de saqueig i rampinya i legitimen qualsevol crim, alhora que proscriuen qualsevol govern o moviment popular que no es sodmet als designis imperials.
4. El paper de l'Estat espanyol com a còmplice i executor de crims de guerra.
El Regne d'Espanya és responsable directe de la criminal agressió contra Líbia, ha facilitat mitjans militars, propagandístics i financers a l'agressió, alhora que ha manifestat el seu suport polític i financer als mercenaris libis a canvi que els monopolis espanyols puguin participar en el futur saqueig dels recursos energètics del país. Novament, el govern espanyol de torn es posa al servei de l'oligarquia, defensant els seus interessos per sobre de qualsevol altra consideració.
5. El paper del reformisme i l'oportunisme com justificadores de l'agressió imperialista.
Des del mateix inici de les operacions militars de la denominada “oposició”, sectors i organitzacions polítiques del nostre país, enquadrades en el reformisme i en posicions d' ultraesquerra, han plantejat una posició tèbia davant ll'estratègia imperialista, quan no justificadora de la mateixa. L'assumpció, per part d'organitzacions que es denominen comunistes o anticapitalistes, de posicions intermèdies més o menys cobertes de retòrica antiimperialista, afavoreix a les potències agressores, les justifica i ajuda a incrementar la confusió entre la classe obrera i els sectors populars.
6. L'estat de guerra permanent contra els pobles al que l'imperialisme ens pretén sotmetre.
El capitalisme, en la seva senil fase imperialista, requereix de la guerra per apropiar-se de quants recursos necessiti, la seva voracitat no té límits i només pot conduïr a l'extinció de la humanitat. Després de portar la mort a tots els racons del món com Afganistan, l'Iraq, Líban o Hondures, l'imperialisme ataca Líbia, i té la seva mirada posada sobre els pobles de Síria, Cuba, Iran, Veneçuela o Bolívia. És una guerra global i total contra els pobles.
Davant això, el PCPC no pot tenir una altra posició que la seva frontal oposició a tota forma d'intervenció i guerra que tingui com a objectiu sotmetre i espoliar als pobles, per això el PCPC manifesta:
1. Que ni l'alçament militar contra el Govern Libi, ni qualsevol règim que sorgeixi d'aquest acte de guerra, té cap legitimitat, en cap cas respon als interessos ni voluntat del poble libi,només correspon als interessos de l'imperialisme dels EUA i la UE.
2. Reiterem el nostre compromís en la defensa dels pobles. La nostra oposició a qualsevol acte de guerra de saqueig i ingerència, més encara si les agressions es dirigeixen contra aquells pobles que es mantenen ferms en defensa de la seva independència, no és una simple manifestació formal, sinó que es basa en els principis de l'internacionalisme proletari.
3. Fem una crida al conjunt de forces antiimperialistes del món a augmentar els esforços per a la construcció d'un Front Mundial Antiimperialista, en defensa de la humanitat, per la pau i el progrés.
4. És imprescindible avui per als pobles d'Europa coordinar i multiplicar les lluites contra l'OTAN. La coordinació dels Partits Comunistes i Obrers a Europa és un pas fonamental per a l'articulació d'una resposta contundent que ens permeti superar la UE i l'OTAN, estructures creades només per defensar els interessos del capitalisme.
5. El PCPC reitera que avui no caben posicions ambigües, només des de la frontal oposició a l'imperialisme, a les seves estructures polítiques i militars, tant sols des de la frontal oposició a les polítiques guerrreristes de l'imperialisme, podrem superar el capitalisme. Ni l'OTAN ni la UE són reformables, ni el capitalisme és humanizable.
Avui s'està escrivint una nova pàgina de la infàmia del capitalisme, els qui encoratgen, recolzen o excusen la barbàrie hauran de respondre davant els seus pobles. Demà els míssils poden caure sobre Damasc, Caracas o Teheran, només l'acció decidida, la mobilització permanent per la pau, contra l'imperialisme i el capitalisme aturarà la barbàrie.
Contra la barbàrie i la guerra, per la pau i el progrés!
Ni OTAN ni UE, avancem cap al Socialisme!
