El passat dissabte 5 d’octubre, el PCPC i els CJC/JCPC, en companyia d’amics i simpatitzants, celebràrem un any més la Festa de la Revolució d’Octubre, festa en la que anualment el PCPC, tot commemorant de la gesta de la primera revolució socialista de la història, ens apleguem per realitzar un acte de germanor.
Aquesta festa ha esdevingut amb els anys una data simbòlica per a tots nosaltres, amb la que reafirmem el nostre compromís envers l’organització i eixamplem els nostres llaços amb tots aquells amics i amigues que any rere any ens acompanyen.
La jornada començà ben d’hora amb el muntatge de tota la infraestructura necessària. Joves i grans unirem esforços per a deixar tot apunt per a realització d’aquesta celebració. Val a dir que no fou tasca fàcil donat que els núvols ja de bon matí amenaçaven tempesta i no era casual veure a més d’un camarada observant el cel amb cara de preocupació. Amb tot però i com no podia ser d’altra manera ens arremangarem la camisa i ho deixarem tot preparat.
Al migdia, i en un ambient de germanor i bon humor es començà a preparar la paella, la qual plantant cara a les escomeses dels “enemics climatològics” passaria mil i una aventures fins que finalment acabés al plat. Fou com sempre un dinar de plena camaraderia on entre anècdotes i rialles omplirem la panxa de manera més que satisfactòria. Cal felicitar en aquest sentit als cuiners i cuineres que ho varen fer possible.
Aquesta festa ha esdevingut amb els anys una data simbòlica per a tots nosaltres, amb la que reafirmem el nostre compromís envers l’organització i eixamplem els nostres llaços amb tots aquells amics i amigues que any rere any ens acompanyen.
La jornada començà ben d’hora amb el muntatge de tota la infraestructura necessària. Joves i grans unirem esforços per a deixar tot apunt per a realització d’aquesta celebració. Val a dir que no fou tasca fàcil donat que els núvols ja de bon matí amenaçaven tempesta i no era casual veure a més d’un camarada observant el cel amb cara de preocupació. Amb tot però i com no podia ser d’altra manera ens arremangarem la camisa i ho deixarem tot preparat.
Al migdia, i en un ambient de germanor i bon humor es començà a preparar la paella, la qual plantant cara a les escomeses dels “enemics climatològics” passaria mil i una aventures fins que finalment acabés al plat. Fou com sempre un dinar de plena camaraderia on entre anècdotes i rialles omplirem la panxa de manera més que satisfactòria. Cal felicitar en aquest sentit als cuiners i cuineres que ho varen fer possible.
A la tarda s’iniciaren les ponències programades. El camarada Ferran Nieto desenvolupà la seva intervenció entorn a l’agressió imperialista que ha patit i segueix patint el poble libi, de com els comunistes, amb la nostra ferma convicció antiimperialista, condemnem aquestes ignomínies i barbaritats sense deixar d’assenyalar a tots aquells (persones i organitzacions) que des d’unes teòriques coordenades ideològiques i polítiques d’esquerres, i de manera directe o indirecte, han recolzat i recolzen l’espoli i el genocidi de tot un poble en base a una difusa i abstracte revolució vertebrada per el imperialisme internacional. No són foteses que els comunistes oblidem amb el temps, doncs aquests crims pesaran en el record per vergonya de tots aquells i aquelles qui d’una manera o altre han col·laborat en el dolor de Líbia.
Lamentablement no varem poder gaudir de la presència i testimoni del company Flavio Signore d’Ojos Para la Paz, doncs es troba actualment a Síria, on, al igual que va fer a Líbia, recopila informació sobre el terreny de les maniobres imperialistes que en un futur no massa llunyà aquest hi pugui desenvolupar.
Tot i això creiem que el tema es va abordar de manera satisfactòria doncs és una qüestió avui en dia candent i de fet, no tant lluny d’aquí es combat ara mateix fusell en ma per a expulsar a l’invasor imperialista. De ben segur que el poble libi necessita ara més que mai la solidaritat internacional, i el PCPC ha volgut col·laborar-hi amb el seu humil granet de sorra.
Lamentablement no varem poder gaudir de la presència i testimoni del company Flavio Signore d’Ojos Para la Paz, doncs es troba actualment a Síria, on, al igual que va fer a Líbia, recopila informació sobre el terreny de les maniobres imperialistes que en un futur no massa llunyà aquest hi pugui desenvolupar.
Tot i això creiem que el tema es va abordar de manera satisfactòria doncs és una qüestió avui en dia candent i de fet, no tant lluny d’aquí es combat ara mateix fusell en ma per a expulsar a l’invasor imperialista. De ben segur que el poble libi necessita ara més que mai la solidaritat internacional, i el PCPC ha volgut col·laborar-hi amb el seu humil granet de sorra.
A continuació el camarada Albert Camarasa ens va descriure el cas que viu el PCPC i els CJC/JCPC de persecució i repressió que, en les persones d’ell mateix i d’en Xavi Auré i Juanjo Serrano, intenten afeblir i aniquilar el treball d’un partit ferm i monolític, un partit d’alternativa a la barbàrie capitalista, un partit que en definitiva no cap en els marges de la dictadura del capital i és per això que es trama muntatges policials com aquest. Es va descriure també en tota la dimensió la resta de casos que pateixen els CJC a tot l’estat així com el nostre partit germà el PCPE, especialment el cas dels camarades d’Astúries.
Arribats ja al míting polític, els camarades Miguel Guerrero (Secretari General del PCPC) i Carles Masip (Responsable Polític dels CJC/JCPC) abordaren qüestions com la necessitat de la fermesa d’una organització de vanguàrdia que planti cara al capitalisme senil, el bagatge del moviment comunista a través de la història en la defensa dels drets legítims de la classe obrera i com a organització guia d’aquestes així com de qüestions com la tupinada realitzada al PCPC en la present campanya electoral o la ja esmentada repressió estatal contra el PCPC i els CJC/JCPC.
Arribats ja al míting polític, els camarades Miguel Guerrero (Secretari General del PCPC) i Carles Masip (Responsable Polític dels CJC/JCPC) abordaren qüestions com la necessitat de la fermesa d’una organització de vanguàrdia que planti cara al capitalisme senil, el bagatge del moviment comunista a través de la història en la defensa dels drets legítims de la classe obrera i com a organització guia d’aquestes així com de qüestions com la tupinada realitzada al PCPC en la present campanya electoral o la ja esmentada repressió estatal contra el PCPC i els CJC/JCPC.
Acabades ja les conferències i aixoplugats sota la glorieta de la Plaça Europa o on hom bonament podia es preparà tot el necessari per al concert, en el qual gaudiríem de l’actuació d'Aka Rap Perros, Kommintern i Fok. Val a dir que com no podia ser d’altre manera no hi van faltar a la cita la Policia Local de Santa Coloma de Gramanet i els Mossos d’Esquadra, qui amb males formes i sense previ avís es personaren amb cinc vehicles a la plaça per mirar de torbar i dificultar la realització de l’esdeveniment (cosa que val a dir que ni molt menys aconseguiren). Volem aprofitar per a solidaritzar-nos a través d’aquestes línies amb els companys de FOK i especialment amb el seu cantant per l’actuació policial i tot el que d’aquesta es pot derivar. Valorem que la presència policial a l’hora que es donà i en les circumstàncies específiques (gent jove, de matinada etc) formen part de l’estratègia criminalitzadora i repressiva que d’uns anys ençà està patint la nostra organització.
VISCA LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE!
VISCA EL PCPC i ELS CJC/JCPC!
