dimecres, 20 de juny de 2012

20 de juny: per la Vaga General!

ÉS URGENT ORGANITZAR LA MOBILITZACIÓ SOSTINGUDA DE LA CLASSE OBRERA I DOTAR-LA D'UN PROGRAMA POLÍTIC

El voluntarisme, sense programa polític transformador, esgotarà les lluites obreres i facilitarà les polítiques d'ajust de l'oligarquia, i també afavoreix l'avanç de les posicions reformistes que plantegen una falsa sortida a la crisi dins dels límits del sistema capitalista, portant a la classe obrera al seu desarmament ideològic

En aquests últims mesos el moviment obrer està sent convocat a una successió de mobilitzacions davant de les polítiques més agressives que provoca el govern de l'oligarquia encapçalat per Mariano Rajoy. En algunes ocasions fins i tot avancen plataformes de cert caràcter unitari que suposen una confluència de forces que fins ara no tenien una pràctica de col·laboració en la unitat d'acció.

La resposta obrera és un element determinant en l'actual escenari de la lluita de classes, on les forces del capitalisme desenvolupen una ofensiva contra la classe obrera per prendre-li les seves conquestes de les últimes dècades. L'última contrareforma laboral ha estat l'expressió més agressiva d'aquesta orientació política, portant als treballadors i treballadores a un greu retrocés en els seus drets laborals.

El PCPC en aquesta fase de la lluita crida a la mobilització sostinguda i la unitat de totes les lluites, entenent que la correlació de forces -per ara desfavorable per a la classe obrera-, requereix d'un llarg període de lluites obreres abans d'aconseguir resultats favorables per a les nostres posicions classistes.

Però la realitat de la pràctica política, amb un frenètic encadenament de decisions governamentals contra la classe obrera i els sectors populars, està portant a la improvisació de convocatòries descoordinades i lluites parcials sense objectius concrets més enllà del rebuig a les mesures governamentals, que estan posant seriosament en risc la capacitat de la classe obrera per mantenir aquests ritmes i per convertir aquesta mobilització en element organitzador i d'avanç de la consciència de classe.

En aquesta situació el PCPC crida a la classe obrera, a les organitzacions sindicals classistes i als qui mantenen posicions conseqüents en la lluita de classes, a reforçar una línia estratègica de lluita pel poder obrer dotada d'un programa polític ajustat a aquesta etapa de transició del capitalisme al socialisme.

Des del punt de vista organizatiu el PCPC crida a la unitat de totes les lluites obreres, a incorporar a la lluita general les petites lluites descoordinades i puntuals, mancats de continuïtat i que no consoliden posicions organitzatives, tenint com priorirdad el reforçar les lluites sectorials (transport, educació, sanitat, funció pública, mineria, etc.), alhora que s'organitzen respostes concretes a les diferents mesures del govern. Totes aquestes lluites cal dotar-les de l'horitzó organitzatiu més ambiciós que és la convocatòria d'una nova i combativa jornada de Vaga General, fent especial èmfasi en la resposta al rescat de la UE i les seves conseqüències, així com en la retirada de la contrareforma laboral.

Des del punt de vista polític cal que aquesta estratègia de lluites es doti d'un programa propi, allunyat de les posicions possibilistes que no donaran sortida a la situació d'explotació i misèria que imposen les polítiques imperialistes de la UE, i que plantegen com a horitzó una "humanització del capitalisme".

El PCPC crida a unir totes les lluites amb la proposta estratègica de sortida de la crisi capitalista cap al poder obrer i la construcció de la societat socialista.

Aquesta línia estratègica té com a programa polític immediat la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics de l'economia, la tornada de les empreses privatitzades, i la propietat social com a element determinant de la solució a la situació que avui suporten la classe obrera i els sectors populars. Aquestes mesures només seran possibles treballant per la sortida de l'euro, de la UE i de l'OTAN. Sobre aquestes propostes cal organitzar el Front Obrer i Popular pel socialisme, com a marc d'aliances per a la formació d'un ampli bloc social liderat per la classe obrera.

En les condicions de la lluita diària serà la defensa dels llocs de treball, les lluites contra els EROs, per la garantia de la prestació d'atur a tota la població aturada, contra els desnonaments, per la garantia alimentària de la infància, etc. , els elements que ajudin a organitzar la classe i a avançar en el seu grau de consciència. I on les victòries que s'obtinguin seran determinants per elevar la moral de lluita i la consciència de classe.

La pretesa sortida de l'actual crisi capitalista sobre els postulats de les organitzacions reformistes, que prometen solucions sense afectar la dominació capitalista, són una traïció a la classe obrera i suposen el retrocés de totes les lluites i la seva debilitament per als propers anys. Només la lluita conseqüent pel socialisme enfortirà els interessos dels treballadors i treballadores i impedirà que siguin portats a maniobres de distracció que els facin renuciar a dirigir la societat que hem de contrurir després d'aquesta crisi general del sistema capitalista internacional.

VISCA LA LLUITA OBRERA PEL SOCIALISME I EL COMUNISME!

NOMÉS LA PROPIETAT SOCIAL RESOLDRÀ ELS PROBLEMES DEL POBLE

PER LA VAGA GENERAL I EL PODER OBRER

TOT PER A LA CLASSE OBRERA