El Govern de la Generalitat, de boca del Conseller Mas-Collell, ha fet efectiva la sol·licitud al Govern central d’un rescat que segurament serà de diversos milers de milions d’euros.
Aquest rescat és la conseqüència de la crisi capitalista, crisi de sobreproducció que necessita de la transferència d’ingents sumes de capital del sector públic al sector privat. Sector públic, que som nosaltres, perquè som els treballadors i treballadores d’aquest país els que nodrim, amb les plusvàlues generades pel nostre treball, la caixa dels diners.
Avui la Generalitat de Catalunya demana el rescat a Madrid, mentre les 300 famílies de la oligarquia catalana evadeixen impostos i tenen milers de milions dipositats a Andorra, Suïssa, Liechtenstein o la illa de Man. Grans patriotes ells.
Mentre CatalunyaCaixa continua intervinguda, i el seu forat assumit pels treballadors de tot l’Estat.
Mentre, el sistema sanitari del Servei Català de Salut està en fallida perquè els diferents governs, tant els de CiU, com els de PSC, ERC, ICV i EUiA, han aplicat un model privatitzador, on els centres privats concertats i els centres públics gestionats per empreses privades, han estat un niu de lladres que han jugat i s’han enriquit amb la nostra salut. Només l’any 2.009 es van destinar 2.608 milions d’euros al sector sanitari privat.
Mentre, el sistema educatiu privat, principalment catòlic, ha mamat de la mamella pública, que ha tingut que mantenir els centres d’adoctrinament religiosos, enriquint a les organitzacions catòliques. El curs 2004-2005 es van destinar més de 800 milions d’euros a aquestes entitats.
Mentre, l’inefable Felip Puig, Conseller d’Interior, es gasta desenes de milions d’euros en nou material antiavalots i en reforçar els cossos repressius. Dels 13.000 efectius dels Mossos d’Esquadra del 2.007, el 2.011 havien augmentat els efectius a 16.600.
Mentre, aquest país ha estat el “cortijo”, o millor dit, la masia, de La Caixa, el Banc de Sabadell, Aigües de Barcelona, Abertis o Gas Natural, per citar els més significatius, i els seus masovers, tots i cadascun dels partits representats al Parlament català.
Ara la venda del país avança, es demana el rescat, perquè es diu que no es poden pagar les despeses immediates, a l’hora que es volen privatitzar totalment els serveis sanitaris, fer de les universitats clubs exclusius per les elits econòmiques, acabar amb l’escola pública, i un llarg etcètera de retallades, privatitzacions i agressions a la classe obrera.
Es demana el rescat per insistir i aprofundir en la ruïna del sector públic català, per vendre’l, o millor dit, regalar-lo a les principals famílies oligarques catalanes i als monopolis internacionals.
En paral·lel a aquesta demanda, CiU i l’arc parlamentari nacionalista, els social-liberals del PSC, els verds d’ICV i els socialdemòcrates d’EUiA, unifiquen posicions entorn al pacte fiscal, acceptant les retallades. Dins el discurs polític dominant a Catalunya, sembla ser avui que els problemes de Catalunya son una qüestió de gestió impositiva, de qui manega la caixa.
Intenten camuflar el seu robatori i saqueig de l’economia i dels recursos de la classe treballadora, sota la senyera. Fan del patriotisme la pantalla on amagar la realitat, intentant situar el discurs burgès d’un enfrontament entre Espanya i Catalunya i de l’espoli fiscal dins del discurs de la classe obrera i la resta de classes populars.
Sota les banderes pàtries amaguen que el verdader enfrontament és la lluita de classes entre la classe obrera i els capitalistes, i l’únic espoli i greuge històric és el dels milions d’obrers, d’arreu, explotats, humiliats i maltractats.
Perquè tots sabem que els burgesos no tenen pàtria, el president de la patronal CEOE, Joan Rosell, el president de Repsol, Antoni Brufau, Isidre Fainé, president de la Caixa, aquests i molts més, igual que els seus empleats al Parlament català, no tenen pàtria.
Els comunistes no entrarem a discutir quin és el règim fiscal que l’Estat burgès ha d’aplicar, tant se val que maneguin els diners de la classe obrera els amics de Botín o els amics del Fainé, la classe obrera catalana i de la resta de pobles d’Espanya no obtindrà cap benefici d’uns o els altres.
El PCPC manifesta que la petició de rescat del Govern de la Generalitat al Govern central, igual que el rescat de l’Estat Espanyol per part de la UE i el FMI, son les crues expressions del capitalisme, que per intentar superar la seva crisi estructural, necessita accentuar l’explotació de la classe obrera, ja sigui obligant-nos a treballar més per menys, ja sigui formant part de l’exèrcit de més de 800.000 aturats, ja sigui eliminant les conquestes socials guanyades a base de dures lluites, conquestes que son part del nostre salari indirecte per que les paguem nosaltres.
L’única sortida per la classe obrera és el socialisme, no necessitem patrons. L’única sortida és sortir de la UE, de l’euro i de l’OTAN, agafar les regnes del nostre destí i construir el socialisme.
Per això cal organitzar-se i lluitar.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya està compromès en la lluita pel socialisme, lluita que s’ha d’articular en torn el Front Obrer i Popular pel Socialisme, organitzant-nos dins de Comitès d’Unitat Obrera, dins el moviment popular, el feminisme, els sindicats estudiantils i quantes expressions i organitzacions populars siguem capaços de crear, estructurar i articular entorn un programa revolucionari cap el socialisme.
Qualsevol altra plantejament que pretengui perpetuar, reformar o humanitzar el capitalisme és un engany i una pèrdua de temps per a la classe obrera.
Ni rescat, ni UE, ni €, ni OTAN!
Si tot ho produïm, tot ho decidim!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Comitè Executiu
Barcelona 26 de juliol de 2.012
