dilluns, 15 d’abril de 2013

Crònica de l'acte de l'homenatge als combatents republicans i a les víctimes del feixisme al cementiri de Lleida



El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC-Ponent) ha celebrat avui dia 14 d´abril l'acte d´Homenatge als combatents republicans i a les víctimes del feixisme al cementiri de Lleida. L´acte s´ha iniciat amb la intervenció (text adjunt) d´en Sisco García, membre del Comitè Executiu del PCPC. Tanmateix s'ha fet un record a Rodrigo Moreno, combatent republicà a la 27 Divisió de l´Exèrcit Republicà (columna Karl Marx), fundador del PCPC i que ens va deixar el propassat mes de Setembre. Posteriorment ha habut altres intervencions de familiars de víctimes i represaliats. Finalment l'acte ha conclòs amb el cant  de la Jove Guàrdia (himne de la Joventut Comunista).

Lleida a 14 d´Abril de 2013



Nota: Igualment el PCPC ha organitzat actes d'homenatge a altres municipis catalans. El PCPE, el nostre partit germà, per la seva banda ha fet lo propi a nivell d´altres pobles d'Espanya, destacant la seva participació en la manifestació multitudinària a favor de la 3ª República a Madrid.

PCPC-Ponent


Intervenció del camarada Sisco García:

Estimades i estimats martirs :
Un cop més estem aquí per honrar la vostra memòria en aquesta històrica data del 14 d'Abril. Aquest any commemorem el 82è aniversari de la proclamació de la IIª República, experiència històrica que va despertar enormes il·lusions i expectatives en la classe obrera i en els sectors populars. Una IIª República que va comptar amb un immens suport de les masses, desbordant les estructures de repressió dels estaments més reaccionaris de la societat espanyola, i obrint un procés de canvi social i polític que havia estat demandat durant un llarg període per la classe obrera i altres sectors populars.

L'oligarquia va respondre a aquest avanç de les posicions del poble amb el cop d'estat de Franco, com avantguarda de la deriva feixista del capitalisme europeu. El capital financer, l'oligarquia terratinent, els militars sense honor i l´església catòlica van ser aliats que van jugar un paper protagonista en la conspiració, en la guerra i en la mateixa dictadura feixista imposada durant llargues dècades. El Franquisme sols es va atrevir a aixecar-se contra la República segurs del total suport dels països feixistes: desenes de milers de soldats, armament, diners i suport polític. També van rebre tot el carburant i el cos motoritzat per part dels EEUU a crèdit. L'aixecament feixista va ocasionar un milió de morts i 180 mil morts posteriors pels afusellaments i la repressió posterior.

Cal fer un recordatori de l´ajut de la URSS i dels 60 mil membres de les Brigades Internacionals que van venir a lluitar desinteressadament en defensa de la República, molts dels quals van deixar la vida aquí.

Denunciem el paper del Comitè de No Intervenció, composat per les “nacions democràtiques“ que van ajudar a Franco donant l'esquena a la república i que van retenir les armes que venien de la URSS per defensar-la.

No podem oblidar tampoc el mig milió de republicans que es van exiliar a França, molts d'ells es van incorporar en la lluita contra el nazifeixisme a la 2ª Guerra Mundial. Milers van morir al front de batalla i als camps d'extermini nazis. Seria un crim oblidar també els 25 milions de soviètics que van morir en la lluita contra el feixisme.

Aquell llarg període històric del Franquisme es va saldar amb l'anomenada “Transición Política“, que va permetre –amb la col·laboració del reformisme i de la traició de Santiago Carrillo– que el bloc històric dominant recompongués la seva posició de dominació absoluta, sense pagar cap preu per la seva criminal acció contra les legítimes aspiracions dels pobles de l'Estat Espanyol durant aquest període històric. La restauració monàrquica imposada del Franquisme va configurar una forma d´estat que ha permès al capitalisme espanyol la seva inserció en la cadena imperialista. Per això va ser necessari obtenir la col·laboració no només de les organitzacions polítiques que es reclamaven de la classe obrera sinó també de les principals organitzacions sindicals, que en aquestes dècades han jugat un paper imprescindible per desarmar ideològicament a la classe obrera d'aquest país.

La monarquia i el capital es sostenen mutuament enmig d'una crisi estructural de la que pretenen sobreviure arrassant amb les nostres conquestes fins a desposeir-nos de totes elles – inclús de lo més bàsic – es mostren perfectament complementaris. Amb el suport de l'Estat i la Casa Reial al capdavant són la banca, els empresaris, els grans capitals i el projecte imperialista que representen la Unió Europea, l'Euro i l'OTAN els únics beneficiats de tot aquest saqueig.
El sistema capitalista no tés res que oferir a la classe treballadora més que la consolidació dels privilegis de la burgesia i el miratge d'una futura recuperació que mai es produirà pels treballadors i treballadores.

Les mobilitzacions contra les retallades socials, per la defensa de la sanitat i educació públiques, etc són l'expressió de la lluita de clases i en aquest sentit hauran de confluir en l'avanç i consolidació del Front Obrer i Popular pel Socialisme, com un vertader contrapoder en la perspectiva de la presa del poder polític per la classe obrera.

El PCPC diem que la República que volem construir serà socialista, o no serà més que un engany al poble, una traició com la mateixa que en la Transició va vendre els anys de lluita i organització popular contra el franquisme. Defensem una República que faci realitat la justicia i reparació per a totes les víctimes del franquisme i als lluitadors i lluitadores antifeixistes. Rebutjem la Constitució monárquica del 78 en la que s'emparen totes les agressions que els grans capitals i l'oligarquia financera exerceixen contra la classe treballadora, encoratjats i emparats per l'imperialisme europeu, per la Unió Europea i l'Euro i cridem a la classe obrera i al poble a prendre les regnes del seu destí, socialitzar els mitjans de producció, nacionalitzar els sectors estratègics –energia, indústria, telecomunicacions, banca– i, en definitiva, trencar el sistema de dominació transformant l'esclavatge que suposa el capitalisme, per l'alliberament i el futur que representa el socialisme.


Finalment dir-vos que aquí reposen les restes dels defensors de la 2ª República i també la llavor de la futura i necessària 3ª república. De nosaltres depen el no defraudar el vostre sacrifici per a que aquest somni sigui possible, convençuts de que sols els grans somnis s'aconsegueixen fent enormes sacrificis. Estimats/des martirs l´any que ve estarem aquí novament per rendir comptes de la feina feta per aconseguir aquest somni.

NO PASSARAN! ABAIX EL FEIXISME! VISCA LA REPÚBLICA SOCIALISTA!

Francesc. X. García i Llop membre del Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)