El
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC-Ponent) ha celebrat
avui dia 14 d´abril l'acte d´Homenatge als combatents republicans
i a les víctimes del feixisme al cementiri de Lleida. L´acte s´ha
iniciat amb la intervenció (text adjunt) d´en Sisco García,
membre del Comitè Executiu del PCPC. Tanmateix s'ha fet un record a
Rodrigo Moreno, combatent republicà a la 27 Divisió de l´Exèrcit
Republicà (columna Karl Marx), fundador del PCPC i que ens va deixar
el propassat mes de Setembre. Posteriorment ha habut altres
intervencions de familiars de víctimes i represaliats. Finalment
l'acte ha conclòs amb el cant de la Jove Guàrdia (himne de
la Joventut Comunista).
Lleida
a 14 d´Abril de 2013
Nota:
Igualment el PCPC ha organitzat actes d'homenatge a altres municipis
catalans. El PCPE, el nostre partit germà, per la seva banda ha fet
lo propi a nivell d´altres pobles d'Espanya, destacant la seva
participació en la manifestació multitudinària a favor de la 3ª
República a Madrid.
PCPC-Ponent
Intervenció del camarada Sisco García:
Estimades
i estimats martirs :
Un
cop més estem aquí per honrar la vostra memòria en aquesta
històrica data del 14 d'Abril. Aquest any commemorem el 82è
aniversari de la proclamació de la IIª República, experiència
històrica que va despertar enormes il·lusions i expectatives en la
classe obrera i en els sectors populars. Una IIª República que va
comptar amb un immens suport de les masses, desbordant les
estructures de repressió dels estaments més reaccionaris de la
societat espanyola, i obrint un procés de canvi social i polític
que havia estat demandat durant un llarg període per la classe
obrera i altres sectors populars.
L'oligarquia va respondre a
aquest avanç de les posicions del poble amb el cop d'estat de
Franco, com avantguarda de la deriva feixista del capitalisme
europeu. El capital financer, l'oligarquia terratinent, els militars
sense honor i l´església catòlica van ser aliats que van jugar un
paper protagonista en la conspiració, en la guerra i en la mateixa
dictadura feixista imposada durant llargues dècades. El Franquisme
sols es va atrevir a aixecar-se contra la República segurs del total
suport dels països feixistes: desenes de milers de soldats,
armament, diners i suport polític. També van rebre tot el carburant
i el cos motoritzat per part dels EEUU a crèdit. L'aixecament
feixista va ocasionar un milió de morts i 180 mil morts posteriors
pels afusellaments i la repressió posterior.
Cal
fer un recordatori de l´ajut de la URSS i dels 60 mil membres de les
Brigades Internacionals que van venir a lluitar desinteressadament en
defensa de la República, molts dels quals van deixar la vida aquí.
Denunciem
el paper del Comitè de No Intervenció, composat per les “nacions
democràtiques“ que van ajudar a Franco donant l'esquena a la
república i que van retenir les armes que venien de la URSS per
defensar-la.
No
podem oblidar tampoc el mig milió de republicans que es van exiliar
a França, molts d'ells es van incorporar en la lluita contra el
nazifeixisme a la 2ª Guerra Mundial. Milers van morir al front de
batalla i als camps d'extermini nazis. Seria un crim oblidar també
els 25 milions de soviètics que van morir en la lluita contra el
feixisme.
Aquell
llarg període històric del Franquisme es va saldar amb l'anomenada
“Transición Política“, que va permetre –amb la
col·laboració del reformisme i de la traició de Santiago Carrillo–
que el bloc històric dominant recompongués la seva posició de
dominació absoluta, sense pagar cap preu per la seva criminal acció
contra les legítimes aspiracions dels pobles de l'Estat Espanyol
durant aquest període històric. La restauració monàrquica
imposada del Franquisme va configurar una forma d´estat que ha
permès al capitalisme espanyol la seva inserció en la cadena
imperialista. Per això va ser necessari obtenir la col·laboració no
només de les organitzacions polítiques que es reclamaven de la
classe obrera sinó també de les principals organitzacions
sindicals, que en aquestes dècades han jugat un paper imprescindible
per desarmar ideològicament a la classe obrera d'aquest país.
La
monarquia i el capital es sostenen mutuament enmig d'una crisi
estructural de la que pretenen sobreviure arrassant amb les nostres
conquestes fins a desposeir-nos de totes elles – inclús de lo més
bàsic – es mostren perfectament complementaris. Amb el suport de
l'Estat i la Casa Reial al capdavant són la banca, els empresaris,
els grans capitals i el projecte imperialista que representen la Unió
Europea, l'Euro i l'OTAN els únics beneficiats de tot aquest
saqueig.
El
sistema capitalista no tés res que oferir a la classe treballadora
més que la consolidació dels privilegis de la burgesia i el miratge
d'una futura recuperació que mai es produirà pels treballadors i
treballadores.
Les
mobilitzacions contra les retallades socials, per la defensa de la
sanitat i educació públiques, etc són l'expressió de la lluita
de clases i en aquest sentit hauran de confluir en l'avanç i
consolidació del Front Obrer i Popular pel Socialisme, com un
vertader contrapoder en la perspectiva de la presa del poder polític
per la classe obrera.
El
PCPC diem que la República que volem construir serà socialista, o
no serà més que un engany al poble, una traició com la mateixa que
en la Transició va vendre els anys de lluita i organització popular
contra el franquisme. Defensem una República que faci realitat la
justicia i reparació per a totes les víctimes del franquisme i als
lluitadors i lluitadores antifeixistes. Rebutjem la Constitució
monárquica del 78 en la que s'emparen totes les agressions que els
grans capitals i l'oligarquia financera exerceixen contra la classe
treballadora, encoratjats i emparats per l'imperialisme europeu, per
la Unió Europea i l'Euro i cridem a la classe obrera i al poble a
prendre les regnes del seu destí, socialitzar els mitjans de
producció, nacionalitzar els sectors estratègics –energia,
indústria, telecomunicacions, banca– i, en definitiva, trencar el
sistema de dominació transformant l'esclavatge que suposa el
capitalisme, per l'alliberament i el futur que representa el
socialisme.
Finalment
dir-vos que aquí reposen les restes dels defensors de la 2ª
República i també la llavor de la futura i necessària 3ª
república. De nosaltres depen el no defraudar el vostre sacrifici
per a que aquest somni sigui possible, convençuts de que sols els
grans somnis s'aconsegueixen fent enormes sacrificis. Estimats/des
martirs l´any que ve estarem aquí novament per rendir comptes de la
feina feta per aconseguir aquest somni.
NO
PASSARAN! ABAIX EL FEIXISME! VISCA LA REPÚBLICA SOCIALISTA!
Francesc.
X. García i Llop membre del Comitè Executiu del Partit Comunista
del Poble de Catalunya (PCPC)
